Aquesta pàgina denuncia els incompliments polítics, les falses promeses i els pactes sense resultat que han seguit als acords ERC-PSOE. Analitzem els “sopars de duro”, les declaracions buides i els enganys que han desviat ERC del mandat popular per la independència.
evidències dels incompliments i de les enredades dels acords ERC-PSC. Constatem les enganyifes de l'acord amb Salvador Illa i el desgast que això comporta per a Esquerra Republicana. Demanem una rectificació.
El compromís de crear una Taula de Diàleg va ser clau per l’abstenció d’ERC en la investidura de Pedro Sánchez el gener del 2020. Es pactà al Congrés entre Oriol Junqueras i el PSOE, amb l’aval del PSC, per obrir una via bilateral per tractar el conflicte polític. A canvi, ERC garantia l’estabilitat del govern. La taula de diàleg es va reunir només dues vegades. No es van produir avenços en autodeterminació o amnistia. El PSOE en treia rèdit governamental sense cedir res substancial. Malgrat aquest incompliment ERC va seguir recolzant el PSOE inexplicablement.
La reforma penal aprovada el desembre de 2022 va eliminar el delicte de sedició, una exigència d’ERC negociada amb el Ministeri de Justícia i avalada al Congrés. A canvi, ERC va continuar donant suport legislatiu al govern Sánchez. Però la contrapartida va ser la creació d’un nou delicte de desordres públics agreujats, que manté la repressió contra activistes. L'Article 557 bis introdueix penes de 8 anys de presó per aquells representants polítics que impulsin manifestacions que pretenguin "alterar l'ordre constitucional" i que puguin ser considerades "intimidatories" segons interpretació personal del jutge (!).
ERC va proposar un Acord de Claredat com a part del paquet de negociacions del 2019 per a la investidura. Inspirat en el model canadenc, pretenia establir les condicions d’un referèndum acordat. Tot i el plantejament formal al Congrés, ni el PSOE ni el PSC hi van donar suport real. Mai es va fixar un calendari ni s’hi va obrir negociació formal. ERC mantenia la proposta com a projecte de legislatura, però en solitari. No es va fer res, però va servir per alimentar les expectatives de l'electorat propi durant uns mesos. Va servir per fer vullir l'olla uns mesos i qui dia passa, any empeny.
El president Aragonès va anunciar la creació d’un Consell de Savis a l’inici de la legislatura 2021 com a eina de reflexió estratègica sobre el procés. Aquesta proposta s’inscrivia en l’agenda del diàleg i la recerca de consensos socials. Tot i això, mai no es va formalitzar ni se’n va fer pública la composició o metodologia. No es va concretar cap reunió ni dictamen. Ni el PSC ni el PSOE hi van mostrar interès, malgrat participar al govern de coalició a Catalunya. Ha quedat en una promesa buida i simbòlica. Un cop més va servir per alimentar les expectatives de la militància i l'electorat i s'ho endugué el vent.
El pacte entre ERC i el PSOE per a la investidura del novembre de 2023 incloïa la cessió completa del servei de Rodalies. Negociat entre Illa i Junqueras, el compromís era establir una empresa mixta Generalitat–Estat, amb operació des del 2026. Això assegurava l’estabilitat parlamentària i els pressupostos de Sánchez. Tot i l’acord formal, la creació s’ha retardat i no s’ha fet efectiva la transferència completa. Rodalies queda subjecta a RENFE. El PSC n’ha tret rèdit territorial i electoral. Mentrestant, el servei continua patint incidències greus.
Proposada per ERC com a espai polític i social per buscar solucions al conflicte polític, forma part de l'Acord d'investidura amb Salvador Illa. La convenció no s'ha convocat ni s'ha formalitzat un reglament o grup promotor. Quan es va proposar, els negociadors mai van explicar com se les empescarien per fer-hi participar els partits espanyolistes. El seu incompliment ha mostrat la manca de voluntat poltica del PSC i la manca de seriositat dels mateixos formuladors d'aquesta proposta quimèrica. Malgrat l'incompliment de l'acord, ERC manté el suport al PSC-PSOE.
La llei es va pactar com a condició clau d’ERC i Junts per a la investidura de Pedro Sánchez el novembre de 2023. Negociada intensament per Félix Bolaños i Marta Rovira, va ser aprovada el juny de 2024 al Congrés. Malgrat això, la seva aplicació ha topat amb resistència judicial, sobretot en casos com el de Puigdemont i activistes encausats. Això suposa un autèntic cop d'estat judicial. L'endarreriment suposa un incompliment indirecte de l’acord. La manca de garanties executives en dificulta l’efectivitat. Podriem dir que en aquest cas el PSOE ha complert la seva part però s'ha posat de manifest de nou la ingenuitat dels negociadors catalans que insisteixen en voler lluitar contra molins de vent.
El reconeixement del català com a llengua oficial a la Unió Europea es va pactar com a part del suport independentista a Sánchez el 2023. El Ministeri d’Exteriors s’hi va comprometre, però depenia de l’aval dels 27 estats membres. Malgrat la pressió diplomàtica anunciada, Espanya no ha aconseguit el consens necessari. Països com Suècia o França han bloquejat l’acord i el PSOE no ha volgut condicionar altres aliances. El català continua exclòs de les institucions europees. L’incompliment simbolitza el pes secundari que té el tema per a Madrid.
En el pacte d'investidura entre ERC i PSC per investir Salvador Illa (juliol 2024), es va acordar impulsar una Conselleria de Política Lingüística amb capacitat per revertir el retrocés del català. Tot i crear-se formalment, no s’han desplegat recursos ni competències efectives. El PSC ha frenat mesures d’immersió o protecció activa.
Aquesta part de l'Acord ERC-PSC demostra la frivolitat dels negociadors del nostre partit en voler que un partit espanyolista com el PSC faci el que ERC no ha fet en les darreres legislatures. Volem recordar que Josep Bargalló, Marta Cid, Ernest Maragall, González Cambray i Anna Simó han estat els Consellers d'Educació en sis legislatures diferents.
ERC i els Comuns es van oposar frontalment a l’ampliació del Prat per raons ambientals i territorials. En el pacte pressupostari de 2021, el projecte va quedar aparcat. No obstant això, el govern espanyol i AENA han mantingut la proposta dins del seu pla estratègic. El PSC hi dona suport obertament, en contrast amb ERC. No hi ha hagut cap declaració oficial de renúncia definitiva ni acord alternatiu. El risc de reactivar el projecte continua viu, fet que mostra la fragilitat dels compromisos ambientals.
Malgrat aquest desacord ERC recolza Salvador Illa com a President a la Generalitat.
ERC va proposar un model de finançament singular, o sigui únic i particular per a Catalunya, basat en sobirania fiscal, com a condició per aprovar els pressupostos de 2025 i investir Salvador Illa president de la Generalitat. El PSOE va acceptar-ho, però no s’ha elaborat ni tan sols un esborrany concret. La proposta ha estat diluïda en la comissió bilateral Estat-Generalitat i el PSOE ha rebutjat qualsevol singularitat que impliqui un concert econòmic. Així mateix pretén que aquest model sigui aplicable a totes les autonomies. Per tant, ja no és "singular". A més a més no contempla el principi d'ordinalitat que ERC considera imprescindible. Tampoc es contempla que la Hisenda Catalana recapti tots els imposts. L'acord ni tans sols especifica com es calcularà el percentatge de fons que Catalunya deixaria d'ingressar pels serveis rebuts i administrats per l'Estat espanyol i com es calcularia en concepte de solidaritat intra-autonòmica.
Per si tot això fos poc, els negociadors no han explicat com ho faran per modificar la LOFCA sense tenir majoria parlamentària i poder implementar el suposat finançament singular.
❌ No hi ha calendari de desplegament 👋🏻
❌No hi ha data d’entrada en vigor 🤷🏻♂️
❌No implementa la Hisenda Catalana
❌La Hisenda catalana no recaptarà l’IRPF ni altres tributs👎🏻
❌No es respecta el principi d’ordinalitat (Catalunya pot seguir perdent posicions com a comunitat que rep menys del que aporta)💸💸
❌No hi ha condonació de 15 000 M € acordats al pacte d’investidura
❌No s’estableix el % del que Catalunya hauria de pagar a l’Estat pels seus serveis i en concepte de solidaritat inter-autonòmica 📉
Què és més greu: ser enganyat o continuar donant suport a qui t'enganya?
Esquerra ha de trencar els acords infructuosos que ha subscrit amb el PSOE-PSC i que la mantenen prostrada i desconnectada del seu electorat.
Esquerra no pot continuar formulant entelèquies que mai no es compliran, ni apuntalant els partits del règim del 78, ni renunciant a liderar la iniciativa que emana del poble català mobilitzat.
Esquerra ha de tenir un projecte i una proposta que no depenguin de la puntual manca de majoria absoluta del govern de torn al Congreso de los Diputados.