L’1 d’octubre de 2017 vam votar en un referèndum d’autodeterminació amb una pregunta clara: “Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?”. Les respostes possibles van ser sí o no. El resultat va ser un sí rotund a favor de la independència amb la participació de més de 2.200.000 ciutadans i ciutadanes. 

Defensem que aquell referèndum va ser el punt històric d’inici de la República de Catalunya i font fonamental de legitimitat política. Suposa, per tant, un mandat polític i una obligació adquirida amb la ciutadania que ens ha de portar a dirigir tota l’activitat a aconseguir implementar el resultat actuant com a República, més enllà de l’actual configuració de la Generalitat dins l’Estat espanyol.

Cal recordar que la Llei 20/2017, del 8 de setembre, de transitorietat jurídica i fundacional de la República Catalana, aprovada pel Parlament de Catalunya i publicada al DOGC número 7451A, en el seu Títol VII (Procés constituent), a l’article 85 diu: “Una vegada celebrat el referèndum i en cas de resultat favorable de l'opció independentista, el Govern de la Generalitat activarà un procés constituent, democràtic, de base ciutadana, transversal, participatiu i vinculant, amb l'objectiu de redactar i aprovar la Constitució de la República”. Per tant, de forma legítima, cal que la Generalitat de Catalunya deixi d’actuar com a una simple comunitat autònoma dins de l’Estat espanyol.

Per iniciar aquest camí cap a la República, proposem obrir un procés deliberatiu i participatiu que interpel·li de manera transversal a tota la societat catalana i que assenti la bases de la construcció del projecte republicà.

Com a pas previ a aquest procés deliberatiu, s’ha de constituir una taula de diàleg entre tots els actors polítics catalans per tal de consensuar uns mínims punts comuns amb visió d’Estat que ens permeti actuar amb confluència de forces amb l’Estat espanyol. Cal posar especial atenció en aquells que tenen representació a institucions fora de Catalunya i així consensuar una resposta de país davant els diferents fòrums on tinguem veu que posi en evidència en el context

internacional, de forma clara i rotunda, les mancances democràtiques de l’Estat espanyol.

Aquesta indispensable estratègia de país ha d’estar per sobre i ser compatible amb les línies programàtiques de cada partit polític. En conseqüència, volem:

● Cercar en tot moment la unitat d’acció amb la resta de forces sobiranistes, especialment en la relació amb l’Estat espanyol, la Unió Europea i la resta d’organismes internacionals.

● Plantejar la relació amb l’Estat espanyol únicament de forma bilateral, des del reconeixement de Catalunya com a subjecte polític.

● Assentar les bases de la construcció de la Constitució republicana.

Reivindiquem el punt 1 de la Ponència Política aprovada a la Conferència Nacional de 2018 i que defineix perfectament les sigles del nostre partit:

E d’esquerres. Hem estat, som i serem un partit d’esquerres, vinculat a les classes populars i treballadores, aglutinador, integrador i vertebrador de tot el territori, no dogmàtic i de vocació socialdemòcrata, orientat a la lluita contra les desigualtats, la integració i la justícia social.

R de República. Defensem els valors republicans, laics, de defensa de les llibertats individuals i col·lectives, tant dins com de fora del partit. Per això defensem el funcionament de base assembleària del nostre partit, el respecte a la diversitat, la integració i la participació en el progrés col·lectiu de la nostra societat.

C de Catalunya. La nació catalana és el nostre referent. Per això tenim molt present que Catalunya no es circumscriu al territori d’una comunitat autònoma d’Espanya, sinó que forma part d’un mateix poble al costat del País Valencià, de les Illes Balears i de la Catalunya Nord.

Els valors republicans d’ERC enllacen amb la tradició racionalista i amb l’humanisme il·lustrat, basat en els valors de defensa de la llibertat de les persones i dels pobles, en la igualtat de drets, independentment de la condició social o personal, per tal d’assolir una veritable justícia social, així com en la fraternitat entre persones i pobles basades en el respecte i la tolerància a la diversitat.

Les formes de governar des d’aquests principis, bàsics i irrenunciables, també comporten una forma personal i característica d’ERC. Des de la responsabilitat i la qualitat democràtica, el nostre partit es fonamenta en un funcionament de base assembleària, on la participació directa en la presa de decisions fonamentals són debatudes i aprovades per tots els seus membres. Això vol dir que la transparència i la deliberació són elements bàsics de la forma de fer política des de la cultura republicana.

Cal una clara aposta per establir els mecanismes necessaris que permetin fer efectiva la participació de la militància més enllà dels Congressos i dels Consells Nacionals, augmentar la democràcia interna i la transparència de les deliberacions, abans i després de les reunions dels Consells Nacionals i de les Executives. Els debats i les deliberacions s’han de potenciar a les Seccions Locals i, sempre que sigui possible, sotmeses a votació en aquelles qüestions d’especial transcendència política i que el seu resultat, informada la direcció, sigui vinculant per prendre

una decisió respecte el tema de debat. Només d’aquesta forma es podrà mantenir l’assemblearisme com a element clarament democràtic i transparent que distingeix el nostre partit.

S’ha de facilitar i potenciar la presentació de candidatures i efectuar primàries cada cop que es sotmeti a votació de la militància l’elecció o renovació de càrrecs i/o candidats, ja sigui a òrgans del partit com a càrrecs institucionals, sense que cap candidatura es pugui beneficiar de la condició d’oficialista. El debat i la confrontació d’idees és un valor constructiu pel projecte d’ERC i, per tant, han de ser valorats i potenciats en compte de ser apartats i estigmatitzats pels mateixos companys/es o les executives corresponents.